 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|||||||||||||
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
AMALGAMA ENTRE LA FLAIRE DEL MAR I EL BOCAM DE LA TERRA
Calonge és d’aquests municipis gironins principalment situats a la costa, que han vist com en els últims cinquanta anys, ha canviat radicalment no tan sols l’activitat econòmica que durant segles havia desenvolupat la gent del seu territori, sinó la distribució demogràfica de la població, arreu del municipi.
D’aquests en trobem varis exemples a part evidentment del mateix Calonge i Sant Antoni. Els exemple més rellevants es poden trobar a Castell d’Aro i Platja d’Aro, Torroella de Montgrí i L’Estartit o, el més significatiu entre Selva de Mar i el Port de la Selva, a part d’un altre ja més antic com el de Lloret i Lloret de Mar. Cap ha perdut la seva activitat i personalitat, però certament les part situades a la costa, s’han erigit en nuclis molt dinàmics, evidentment durant el període estival principalment. Dos casos ben significatius producte del boom turístic que s’inicià en els anys 60 és el cas de Castell d’Aro i Platja d’Aro i el de Calonge i Sant Antoni. A Platja d'Aro a principis del segle XX no hi havia més que alguns masos dispersos i cap activitat pesquera. A Sant Antoni, en els anys cinquanta, l'emblemàtica Torre Valentina, i poca cosa més. En el cas de Torroella de Montgrí, el pes històric i la població de la capital del municipi, fan que continuï tenint una presència cabdal, durant tot l'any, contràriament a L'Estartit que només té animació a l'estiu, i poca cosa li manté la seva activitat fora d'aquesta estació. Els casos de Lloret i Lloret de Mar i el de la Selva de Mar i Port de la Selva, el desnivell es produeix ja segles enrere. El de Lloret a partir del segle XV i el de la Selva de Mar en el segle XVIII, que tot i ésser ja de tan antic, serà amb l’esmentat boom turístic dels 60 quan les dues poblacions creixeran de forma considerable, sobre tot Lloret de Mar. Un gràfic que mostra aquestes diferències i actual demografia, en el cens de l'any 2013 de Idescat.
Avui el municipi de Calonge està integrat principalment per cinc entitats de població com són el mateix Calonge, Sant Antoni, Cabanyes, Sant Daniel i Treumal, on la més poblada és Calonge i la menys Cabanyes. Evidentment, a l’estiu Calonge té més d’habitants, però és la zona costera de Sant Antoni, que situada en un indret immillorable i ben comunicat de la Costa Brava, que acull el nombre més grans de residents en el municipi, entre els habituals, els estiuejants amb residència i els turistes que hi va a passar un eríode curt de dies.
EL TERRITORI CALONGÍ
El municipi de Calonge amb una superfície de 33,6 Km2 pertany a la comarca del Baix Empordà i està limitat de nord-oest-sud, pels municipis de Palamós, Forallac, Sant Sadurní de l’Heura, Santa Cristina d’Aro i finalment Castell-Platja d’Aro. Per la part est, el mar, limitat al nord per la Riera del Belitrà, frontera amb el municipi de Palamós i pel sud amb la Platja de Belladona, frontera en aquest cas amb el municipi de Castell-Platja d’Aro. El terme municipal de Calonge és de muntanya i de mar, anant de la cota més baixa del municipi en la platja de Sant Antoni a 0 metres, fins a l’extrem nord-oest de 200 metres d’altitud, tot i que dins del seu territori té dos cims més alts com el Puig Cargol de 363 metres i el Puig de la Cendrosa de 335 metres. Per tant, la seva orografia és variable ja que disposa de part muntanyoses com la muntanya de Can Mont o Massís de la Creu i altres zones planes, com el Pla de Calonge. Pel que fa a la seva hidrografia, Calonge en el seu municipi no disposa de cap riu d’importància, sinó d’un bon nombre de rieres, rials i torrents. La més important, la Riera de Calonge, també denominada a vegades com riu, té un recorregut de 3,5 Km. essent de tipus estacional i alimentada principalment per la Riera dels Molins, Torrent d’en Simonet o el Rifred, a m’és d’altres que són rials de les anteriors. i que recullen les aigües del territori en dies de pluja.
Al final del seu recorregut la Riera de Calonge, que es canalitza a partir del pont de la carretera C-253, vessa les seves aigües a la platja de Sant Antoni en la badia de Palamós, en la cruïlla entre el carrer Ferran Agulló i el Passeig de Josep Mundet. Calonge és un municipi ben comunicat on s’hi pot arribar per terra i per mar, tot i que per mar no disposa de port, sí a pocs quilòmetres hi ha dos ports nàutics, de lleure i pesquers importants, que són el de Palamós a 2 km. i el de Platja d’Aro a 8 Km. ambdós municipis confrontants. La carretera que passa per Sant Antoni i que comunica Platja d’Aro amb Palamós és la C-253. La que enllaça Sant Antoni fins a Calonge és la G-661, que quan arriba a Calonge es troba amb la C-31, actualment via ràpida des de Palamós a Llagostera. La GIV-6612 que va a Romanyà de la Selva i Llagostera, s'inicia a Calonge, com la GI-660 que va a La Bisbal d’Empordà, a part de gran nombre de camins rurals.
DE LES COVES DE LA VALL DE RUAS FINS AVUI Un territori com el que ocupa Calonge, no deixa que és del tot normal que la petjada de l’home hi fos present des de temps immemorials; el fet de tenir boscos, corrents d’aigua, plana i mar, són ingredients del tot sòlids pels assentaments humans.
El primer vestigis o proves de la presencia de l’home en aquest territori en són moltes, però disperses i es podrien situar a l’entorn dels anys 3000-1800 aC que és la data que els arqueòlegs situen les coves de la Vall de Ruàs i del dolmen del mateix nom, i que podrien haver tingut continuïtat amb l’existència d’un poblat ibèric referenciat posteriorment com Castell Barri, a uns 400 anys aC molt habituals aquests assentaments preromans en el litoral català. Ja a l’any 881 és té constància d’un nucli de població, nomenat “Colonico”, mot que alguns historiadors el consideren el prolegomen de Calonge, i després a l’any 994, ja la primera referència documental sobre una església que tenia aquesta població i que estava dedicada a Sant Martí.
Ja més en època medieval, és creu que pel segle VIII es va començar a construir el castell de Calonge, possiblement a partir d’alguna primera edificació defensiva, i que s’aniria ampliant i modificant al llarg dels segles posteriors fins al actual que es pot contemplar. El projecte es creu té el seu origen, en la voluntat dels comtes de Girona, en aquella època en mans del comte Rostany (785-811). Quan Pere II el Gran (València,1240 - Vilafranca del Penedès,1285) a l’any 1279 crea la batllia de Palamós, Calonge en passarà a formar part juntament amb altres territoris propers com Vila-romà (Sant Joan de Palamós), Fitor o Vall-llobrega. Per tant, la jurisdicció que tenia el Veguer de Girona, passarien al Batlle reial de Palamós, fet que no agradà gaire als habitants de Calonge ja que, entre moltes funcions tenien l’obligació de lluitar en la defensa del port reial de Palamós en front dels atacs dels pirates i corsaris. Un fet curiós que s’ha perpetuat en el temps, fou que en aquella època, Calonge en nom del baró de Cruïlles i Peratallada i, quart senyor de Calonge, Gilabert de Cruïlles i Bestracà (1225-1295), home lleial a la reialesa, ja que serví a Jaume I (1213-1276), Pere II (1276-1285), Alfons II (1285-1291) i Jaume II (1291-1327) sobre tot en les campanyes de Mallorca i València, obtingué el permís per part de Pere II per poder establir un mercat a la població; el dia fixat fou el dijous, el mateix dia que actualment es celebrar el dia de mercat a la població.
Un fet important per Calonge succeeix a l’any 1437, en aquell moment propietat de Bernat Gilabert de Cruïlles i de Cervelló (1421-1448), i que el rei Joan I, el Caçador (Perpinyà,1350 - Foixà, 1396) havia venut a la baronia de Cruïlles. La gent de Calonge ofereix al rei la redempció de drets i alienats per Joan I, passant de nou que la vila sigui sota la sobirania reial, i d’aquesta manera obtenir tot un seguit de privilegis, entre ells l’ésser considerada Vila Reial, i a més disposar de batllia pròpia, fet que aconsegueix per part del monarca Alfons IV, el Magnànim (1396-1458). El privilegi reial duraria trenta-sis anys. Calonge durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472) es declinaria al costat de la Generalitat i el Consell de Cent, que serien els que perdrien la guerra contra Joan II, el Sense Fe (Medina del Campo,1398 - Barcelona, 1479). D’aquesta manera, tot i que fou molt benèvol amb els perdedors, a Calonge els va afectar ja que a l’any 1473, en agraïment a la fidelitat i adhesió al rei, concedia la jurisdicció de Calonge a Martí Guerau de Cruïlles i de Blanes (1410-1474), fet que fou molt protestat per Barcelona i Calonge. El fet que Barcelona protestés davant Joan II per la concessió, venia que Calonge dins dels privilegis atorgats per Alfons IV, era considerada carreratge, és a dir, com si fos un carrer de la Ciutat Comtal, i per tant, dipositaria de la seva protecció. La població continuaria el seu pas per la història de Catalunya, i per tant no seria aliè a fets com la revolta del Remences (segona meitat del segle XV), la Guerra dels Segadors (1640-1652), la dominació napoleònica (1809-1812) o la tercera Guerra Carlina (1872-1876).
L’últim trist esdeveniment fou la Guerra Civil (1936-1939) i que Calonge va viure de manera cruenta, i no per combats bèl·lics entre els bàndol republicà i nacionalista, sinó pels tristos esdeveniments fora del front i que van viure moltes poblacions gironines i catalanes en general.
Les càfiles de brètols i assassins, formats principalment per caps escalfats de la CNT i la FAI, no van fer sinó distorsionar una revolta antifeixista i pro republicana, en batudes indiscriminades i criminals, que portarien la mort de persones innocents sense judici de cap mena, cremar i destruir obres d’art, edificis i documents de gran valors històric pel nostre país, o accions dels més espavilats, com les de robar obres d’art per la seva posterior venda en benefici propi. Calonge en aquest període seria de les poblacions gironines que més patiria l’onada de crims com l’assassinat de tretze calongins a mans de les milícies anarquistes. Sortosament, la valentia dels seus habitants va posar fi a la boja espiral de violència, sense cap sentit ni finalitat. Transcorrent els anys postbèl·lics i el municipi es refà de l’últim esdeveniment que patí el país, on l’agricultura, la indústria i sobre tot el turisme ressorgiran amb força. Un turisme que havia començat a néixer els anys vint i trenta, però només per una quants privilegiats, passa al anys quaranta i cinquanta a un turisme més familiar i integrat per gent del país, principalment de comarques gironines i de Barcelona. Ja en els anys seixanta, s’inicia igual que altres indrets de la Costa Brava, una veritable onada de turista nacionals i estrangers. Aquest és el moment que Sant Antoni de Calonge esdevé un nucli de gran activitat estival, d’ençà la seva tènue localització demogràfica en el segle XVIII.
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010© | Última actualització: setembre 2022 |
 |
|
| Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Avís legal | |